Obres representades
Un mar de dol
(adaptació de Federico García Lorca, 1936)
representada el 2019
Poc abans de ser assassinat per les tropes feixistes, Federico García Lorca va escriure una de les obres que el farien més cèlebre. La casa de Bernarda Alba tracta sobre l’estret marcatge imposat per la matriarca d’una família a les seves filles. Bernarda anteposa el respecte per les doctrines religioses a la felicitat de les seves filles. El seu control és absolut fins que una de les germanes, Adela, decideix rebel·lar-se. Un mar de dol exigeix una gran càrrega dramàtica que realment ens ha posat a prova. Traduïm al català l’aadaptació d’un text clàssic de la literatura castellana, i ho fem amb la cura i respecte que es mereix l’obra de García Lorca. A més, hem de superar entrebancs de tota mena: personals, tècnics… Això fa que valorem i gaudim molt de tot el procés creatiu, des de la primera lectura fins al dia de l’estrena.
REPARTIMENT
Poncia: Maria Contreras López
Bernarda: Meritxell Armesto Camps
Adela: Anna Botey Bigordà
Martirio: Laia Mestres Urreizti
Direcció: Martí Balcells Gasol
Ajudants de direcció: Antònia Balcells Garrido,
Mercè Ballabriga Almenara i Rosa Almenara Miró
Il·luminació i so: Jordi Custodi Roca, Martí Dalmau Mas i Josep Maria Farré Vidal
Fotografia, vestuari i atrezzo: Mercè Piqué Corbella i Jordi Borràs Valls
Hem de desfer la casa
(Sebastián Junyent, 1983)
representada el 2018
Sebastián Junyent firma aquesta peça teatral costumista sobre la subordinació de la dona i la progressiva erosió de l’amor. La trama comença amb el retrobament de dues germanes, enemistades de llarg temps ençà, per tal de repartir-se l’herència de la mare. Si bé comencen a barallar-se per obtenir els béns per si mateixos, aviat adopten una actitud més conciliadora. Malgrat les diferències que les han separat, comproven desolades que totes dues són instrumentalitzades pels interessos espuris dels seus marits. Hem de desfer la casa és una obra amb molts registres i, en conseqüència, exigent per a les dues actrius del repartiment. Un text realista i alhora molt passional que ens obliga a transmetre un gran espectre d’emocions: tristor, alegria, ràbia, esperança. Sentiments molt potents, però que les germanes expressen amb reserves. Per aconseguir ser versemblants, hem de fer una interpretació intensa però que no caigui en sobreactuacions.
REPARTIMENT
Anna: Eva Miquel
Laura: Mercè Piqué
Direcció: Rosa Almenara
Ajudant de direcció: Mercè Ballabriga Almenara
Il·luminació i so: Jordi Custodi Roca, Marti Dalmau Mas i Carles Roca
El crèdit
(Jordi Galceran, 2013)
representada el 2018
A ningú no li agrada anar a pidolar diners al banc. No fa gens de gràcia que t’avaluïn per comprovar si compleixes els requisits per merèixer un crèdit. Què passaria, tanmateix, si com a clients poguéssim adoptar una actitud de força? Si poguéssim parlar amb el director de la sucursal bancària sense vacil·lacions, fent un cop de puny contundent sobre la taula? Aquesta és la situació que planteja El crèdit. A partir d’una situació surrealista, com és habitual en les obres de Galceran, el dramaturg barceloní denuncia les misèries del sistema capitalista. El repertori d’El crèdit consta únicament de dos personatges. Quan la parella d’actors del grup decideixen començar a treballar amb el text, saben que s’enfronten a un repte notable. Es tracta d’un text enrevessat, que gira contínuament entorn dels mateixos diàlegs i, en conseqüència, exigeix molta memòria i compenetració entre els actors. A còpia d’assajos, com sempre, s’aconsegueix imprimir el ritme àgil, gairebé frenètic, que el text reclama.
REPARTIMENT
Gregori: Jordi Borràs
Antoni: Josep Maria Farré
Direcció: Rosa Almenara
Ajudant de direcció: Mercè Ballabriga Almenara
Il·luminació i so: Jordi Custodi Roca, Martí Dalmau Mas i Carles Roca
Música: Adrià Foix Vidal
El dret d’escollir
(Brian Clark, 1972)
representada el 2017
Whose Life Is It Anyway tracta el delicat tema del suïcidi assistit. El text de Clark va generar una intensa polèmica entre els sectors més conservadors de la societat anglesa. Mateu Artigas és un jove professor d’escultura que ha quedat tetraplègic en un accident de trànsit. No pot moure braços ni cames, i sap que no podrà fer-ho en els anys que li queden de vida. Conscient que la seva situació mèdica és irreversible, pren la decisió de morir. Tanmateix, els responsables de l’hospital posaran totes les traves legals possibles per impedir-ho. A finals dels anys vuitanta Josep Maria Flotats va dirigir i protagonitzar l’adaptació catalana del text. Poder visualitzar aquesta obra ens serveix com a referència, però també ens imposa un gran respecte. Després de fer una temptativa tragicòmica amb Víctimes o botxins, encarem per primera vegada una obra totalment dramàtica. És més important que mai saber ser continguts, pausats, imprimir l’emoció necessària en cadascuna de les frases. Gràcies a la representació d’El dret escollir, s’integren noves actrius i actors al repartiment i augmenta de manera espectacular la família dels Naltrus.
REPARTIMENT
Mateu Artigues: Guillem Carreras
Marta Rovira: Mercè Piqué
Pere Viladamat: Jordi Borràs
Rosa Lloveras: Meritxell Armesto
Laura Comes: Anna Botey
Ivan Soler: Carles Roca
Oriol Puig: Magí Balcells
Gerard Martí: Josep Maria Farré
Dolors Castelló: Laia Mestres
Jaume Fortuny: Julià Segura
Judit Badia: Judit Ester
Glòria Fàbregues: Sílvia Carulla
Jordi Esteve: Bià Trull
Esperança Fabregat: Thais Bustinduy
Paula Millet: Maria Contreras
Olga Pi: Eva Miquel
Infermera de dia: Duna Canals
Direcció: Rosa Almenara
Ajudantes de direcció: Mercè Ballabriga, Duna Canals i Anna Moncusí
Il·luminació i so: Jordi Custodi, Martí Dalmau i
Joan Ramon Tomàs
Víctimes o botxins
(Grup de Teatre Naltrus)
representada el 2016
Els fonaments de la civilització són tan fràgils que es poden esberlar en qualsevol moment. Aquest és el fil argumental de Víctimes o botxins. El punt de partida de la història és l’enfrontament entre dos nois en un col·legi. La trobada cordial entre les dues parelles de pares per solucionar el conflicte s’enverina lentament fins a provocar un conflicte irreconciliable. Una punyent i interessantíssima reflexió sobre la moralitat, el perdó, la culpa, els principis i la llibertat.
Víctimes o botxins intenta reproduir el caos d’una conversa quotidiana. No és gens senzill, en aquest sentit, aprendre un text molt enrevessat i farcit de digressions filosòfiques. Avesats com estem a la vis més còmica i burlesca, hem de fer un esforç interpretatiu extra per ser versemblants en un registre més realista. En les anteriors interpretacions l’argument avançava a mesura que passaven nous fets.
A Víctimes o botxins ens trobem un cas radicalment diferent. Els esdeveniments no són el fil conductor que fa avançar la història; la trama progressa per les idees i posicionaments que defensen els quatre protagonistes. És especialment important, doncs, que sapiguem construir els personatges amb tots els seus matisos i arestes.
REPARTIMENT
Miquel: Jordi Borràs
Anna: Meritxell Armesto
Verònica: Mercè Piqué
Damià : Guillem Carreras
Axel: Carles Roca
Francesc Xavier: Bià Trull
Direcció: Rosa Almenara
Ajudant d’escenografia: Mercè Ballabriga
Il·luminació i so: Jordi Custodi, MartÃí Dalmau i Solucions Audivisuals JR
Música i gravacions: Jordi Custodi
Un conte de Nadal
(Charles Dickens, 1843)
representada el 2016
Tot i que A Christmas Carol va ser publicada originalment en prosa, ha estat adaptada al teatre infinitat de vegades. En el context de la naixent societat industrial, Charles Dickens va escriure aquesta denúncia contra l’avarícia inherent al sistema capitalista. Ebenezer Scrooge és un botiguer malcarat i gasiu desproveït de tota humanitat. Fruit d’una avarícia extrema, el seu empleat es veu condemnat a viure en la més absoluta de les precarietats. Serà necessari que visitin Scrooge tres versions fantasmagòriques d’ell mateix – i l’acompanyin respectivament al passat, el present i el futur de la seva existència – perquè comprengui que ha de canviar l’actitud envers els altres.
La preparació d’Un conte de Nadal implica un treball ingent d’escenificació: vestuari, attrezzo, maquillatge, il·luminació, fins i tot una màquina de fum… Es cuida el més mínim detall per aconseguir transportar l’espectador a una botiga londinenca de mitjan segle XIX. És un gran plaer, a més, gaudir de la presència d’una desena de nens i nenes que formen part del repartiment. Esperem haver aconseguit transmetre’ls l’afició pel teatre.
REPARTIMENT
Sr. Scrooge: Ramon Puras
Bob: Jordi Borràs
Marley: Guillem Carreras
Neboda: Mercè Piqué
Xafarderes: Judit Ester i Marta Ribot
Sra. Exèrcit de salvació: Meritxell Armesto
Esperit Nadals Passats: Mercè Piqué
Esperit Nadals Presents: Judit Ester
Esperit Nadals Futurs: Meritxell Armesto
Scrooge jove: Bià Trull
Sr. Taylor: Guillem Carreras
Mirna: Laia Mestres
Nens: Maria Ferran, Marta Ferran, Maria Martínez, Sira Martínez, Oriol Mas, Mariona Torroja, Júlia Borràs, Maria Borràs i Xesca Marquillas
Direcció: Rosa Almenara
Ajudant de direcció: Mercè Ballabriga
Il.luminació: Joan Ramon (JR)
Ajudant tècnic: Martí Dalmau
Música en directe: Maria Esplugues
Música i so: Ramon Puras i Jordi Custodi
Maquillatge: Eva Orga
Perruqueria: Mercè Ester
Vestuari i confecció: Mercè Piqué
Boom baby
(Grup de Teatre Naltrus)
representada el 2015
És la història de moltes famílies catalanes. Una parella es coneix a un xat, concerten una primera cita, comencen a festejar i, passats uns quants anys de relació, decideixen que volen ser pares. Escrita pel Grup de Teatre Naltrus, Boom Baby és una mirada còmica a totes les vicissituds que es troba una parella en el procés de tenir un fill: la visita al ginecòleg, comprar a la botiga de nadons, el viatge accelerat a l’hospital, l’arribada del nadal a casa, etcètera. Un terreny inhòspit i desconegut que hauran de saber superar.
L’espectacle es representa durant l’acte de cloenda del I Concurs de Teatre Amateur. Sempre tenim ganes que les estrenes surtin de meravella, però especialment en aquest cas. Al capdavall, som conscients que és l’ùnica vegada que representarem l’obra. Saber que no hi haurà una segona oportunitat ens crea una pressió afegida. A més, hem d’interpretar-la davant la mirada crítica i exigent d’altres grups amateurs de teatre més experimentats que nosaltres. Acabat l’últim esquetx, sentim un immens alleugeriment.
REPARTIMENT
Sònia: Mercè Piqué
Miquel: Ramon Puras
M. Concepció: Meritxell Armesto
Dr. Ferrerons: Jordi Borràs
Direcció: Rosa Almenara
Il·luminació I So: Jordi Custodi, Joan Ramon (Jr) i Martí Dalmau Enregistraments: Ramon Puras
Ajudants D’escenografia: Guillem Carreras, Mercè Ballabriga, Elisabet Borràs i Laia Mestres
Autors del Text: Ramon Puras i Mercè Piqué
El nostre mètode
(Jordi Galceran, 2003)
representada el 2014
Qui no coneix El mètode Grönholm? Un èxit de taquilla espectacular que va convertir Jordi Galceran en el dramaturg català més popular dels nostres dies. Basada en fets reals, l’obra explica el procés de selecció de quatre candidats que volen aconseguir una única plaça de feina. Els candidats que hi opten hauran de superar quatre proves – cada una més surrealista que l’anterior – de jocs de rols. Seran capaços aquests contrincants de cooperar en els objectius fixats per l’empresa, o prevaldrà el desig de ser ells els escollits?
La preparació de l’obra és una experiència d’allò més divertida. Per tal d’emmotllar el text original al nostre repartiment, canviem el gènere d’un personatge i n’hi afegim un altre. Unes modificacions que impliquen un exigent esforç creatiu per part de tots els membres del grup. El resultat és d’allò més satisfactori. L’objectiu que ens hem marcat, o sigui, aconseguir que el públic esclati de riure del primer a l’últim minut de l’obra, s’assoleix amb escreix.
REPARTIMENT
Ferran Augé: Jordi Borràs
Carles Bueno: Ramon Puras
Rita Font: Meritxell Armesto
Mercè Degàs: Mercè Piqué
Frederic Clascar: Guillem Carreras
Direcció: Rosa Almenara
Il·luminació i so: Martí Dalmau, Jordi Custodi i Joan Ramon (JR) Ajudants d’escenografia: Mercè Ballabriga i Elisabet Borràs
Música i Gravacions: Ramon Puras
Detectius del més enllà
(Alejandro Brossard, 2008)
representada el 2013
A Detectius del més enllà l’autor argentí Alejandro Brossard ofereix una proposta dramatúrgica poc usual. Una suma d’ingredients que no solen combinar-se: un argument detectivesc, un relat fantàstic, una història d’amor com a teló de fons, i tot plegat amanit amb un to proper a la comèdia. La trama ens parla de la sorpresa d’una parella que, en mudar-se a una casa nova, comprova que també està habitada per un fantasma del segle XIX. La seva missió serà aconseguir que l’espectre pugui trobar-se amb la persona estimada. Després d’un parèntesi sense actuacions, durant el qual fins i tot perilla la mateixa continuïtat del grup, Detectius del més enllà suposa un punt d’inflexió. L’estímul necessari per crear un grup reduït però estable, capaç d’oferir cada any una nova representació. A més, tenim la satisfacció d’obtenir el primer reconeixement públic, concretament en el XIX Concurs de Teatre Vila d’Abrera, on som escollits com a obra finalista i Meritxell Armesto rep el guardó com a millor actriu secundària.
REPARTIMENT
Jordi: Jordi Borràs
Meritxell: Mercè Piqué
Mercedes: Meritxell Armesto
Ramiro: Joan Torroja
Direcció: Rosa Almenara
Il·luminació I So: Martí Dalmau i Joan Ramon (Jr)
Música I Gravacions: Nec 2.0
Ajudants D’escenografia: Elisabet Borràs, Mercè Ballabriga i Sílvia Carulla
4 gags
(Dario Fo, Lloll Bertran, Miguel Gila, T de Teatre i Tricicle)
representada el 2011
«Què podem fer?», vam pensar quan l’Ajuntament ens va demanar que actuéssim al pregó de la Festa Major. Rumiant rumiant, vam decidir fer una selecció d’esquetxos que havien estat d’allò més populars. Les emblemàtiques converses telefòniques de Miguel Gila; el to refinat i ridícul de la Vanessa (Lloll Beltran) a El joc del segle; una de les escenes més càustiques de l’obra Criatures, de T de Teatre; un homenatge al popular espectacle del Tricicle Slastic, i, finalment, un fragment del monòleg de Dario Fo El despertar.
Els esquetxos exigeixen una gran responsabilitat individual. Totes les mirades es focalitzen en l’intèrpret, sol davant el públic. No hi ha xarxes de salvament, no hi ha companys d’escenari on poder buscar suport. Una dificultat afegida, en definitiva, per a actors amateurs que tot just comencem a formar-nos en l’art de la interpretació. És obligatori perdre tota vergonya, oblidar-nos que estem actuant, creure que som persones reals.
Políticament incorrecte
(Ray Cooney, 1990)
representada el 2010
Ray Cooney és un dels autors més representats de l’escena contemporània. Estrenada el 1990, Out of order es va convertir ràpidament en un fenomen internacional. Paco Mir, Jordi Galceran i J. L. Martín es van responsabilitzar de l’adaptació catalana del text, que també ha gaudit d’una gran popularitat a casa nostra. L’obra de Cooney combina els ingredients clàssics de la comèdia d’embolics amb una crítica mordaç de la hipocresia i els dobles jocs de la política. La primera funció d’un elenc probablement és la més complicada. Dubtes, incerteses, neguits, pors… És la primera vegada que pugem a l’escenari i no les tenim totes totes. «Vindrà gaire gent a veure’ns?» «Me’n recordaré, del text?», «Aconseguirem fer riure amb els gags de l’obra?» Els nervis i la tensió es respiren a l’aire. Fins i tot algun actor repassa el text just abans d’entrar a escena…
REPARTIMENT
Robert: Dídac García
Director de l’hotel: Eduard Domingo
Cambrera: Sònia Tarragó
Ann: Sílvia Vivas
Detectiu: Àlex Trull
Feliu: Ramon Puras
Ajudant de cambrera: Sandra Ruiz
Pau: Jordi Borràs
Pamela: MariaMestre
Lola: Mercè Piqué
Direcció: Rosa Almenara
Disseny gràfic: Àlex Trull i Lídia Massons
Il·luminació i so: Arnau García i Josep Aymerich
Música i gravacions: NEC 2.0
Ajudant d’escenografia: Bel García, Mercè Ballabriga, Elisabet Borràs i Xavi Galindo